GR5. AIGUAFREDA-SANT LLORENÇ SAVALL
32 km del GR
5 de maig 2018
RECORREGUT
Aiguafreda, Cingles del Bertí, Sant Miquel del Fai, Sant Feliu de Codines, voltants de Gallifa passant pel Coll de Penja Llops, Coll de Serra Codina i Sant Llorenç Savall passant per la Busqueta.
SORTIDA AMB LOGÍSTICA
A les 6 del matí, ben d’hora, com sempre, l’Esteve, la Marta i el Silvestre; col.laboradors i voluntaris incondicionals, ens acompanyen en cotxes fins a Aiguafreda; últim punt on vàrem acabar l’anterior etapa. Fem un cafè i ens acomiadem, no sense donar les gràcies per l’esforç que fan molt sovint.
FAUNA I FLORA, COMPANYIA IMMILLORABLE
Iniciem la sortida d’Aiguafreda i molt aviat la natura ens sorprén agradablement; boscos de pi, alzines i roures frondosos ens regalen la seva gamma de verds ombrívols, aliment i emoció paisatgística. No hi ha flors, tot i la primavera, perquè no entra el sol per aquests indrets.
Seguim caminant, pugem en fila i ens trobem tota una altra gamma de colors vermellosos; el rocam dels Cingles sota els peus ens facilita el camí. Sento veus d’admiració; preciós, extraordinari, què bonic,… Realment admirable. La humitat del bosc i els camins flonjos fan d’aquest camí un bon record.
Parada per esmorzar i continuem pels corriols estrets plens de matolls, farigola i romaní florits, estepa blanca, heura esplendorosa, aquí sí que dóna el sol i la primavera es fa visible.
Mentre menjàvem, sentíem els rossinyols refilant; companyia i melodia agradable que feia assaborir encara més el paisatge.
Tornem a caminar i, molt aviat, la Marga sent aigua; un so agradable, intents i gratificant del salt d’aigua de Sant Miquel del Fai. Encara més emocionats. Crec que aquesta natura ens impregna i ens alegra el cor i l’ànima. Fem bromes entre nosaltres i amb la gent amb qui ens topem, postures estrafolàries per fer fotografies, … i contents també perquè el temps s’ha mantingut fins llavors, tot i que, sortint de Sant Miquel del Fai comencen a caure les primeres gotes d’aigua; les esperàvem i tots estàvem preparats.
Camí de Sant Feliu de Codines, el fang i els tolls d’aigua ens fan ser creatius i trobar alternatives per no enfangar-nos.
El temps passa i sentim que Sant Llorenç està a la vora. Hem deixat a un costat el Castell de Gallifa i les Ferreries , passant pel que abans eren corriolets i ara camins ben amples; la terra encara no està assentada (preparatius per l’estiu i la previsió als possibles incendis)
Ens topem amb Les Terres Vermelles i ara sí que ja ens espera un descans conjunt i l’acomiadament.
La propera trobada, Sant Llorenç-Montserrat el dia 20 de maig.
No us la perdeu, els incondicionals i fidels al GR hi seran.