El passat dissabte 13 i diumenge 14 de gener es va realitzar la segona sortida hivernal d’alta muntanya del Centre Excurcionista Llorençà, essent la primera del 2018. Vam anar a andorra, concretament al cim del Comapedrosa de 2.942m.
Com sempre, la sortida es va iniciar a la font de l’aixeta a les 6 del matí. Ben d’hora, ja que ens esperàven 3h de viatge fins al parquing d’Arinsal. Com no podia ser d’altre manera, no podia faltar el cafè i croissant a mig camí, en aquest cas a Organyà.
Arribats a Andorra, deixem el cotxe a Arinsal, al peu del camí. Ens calçem bé les botes, la motxilla i enfilem camí amunt. El dia acompanyava, hi ha núvols i poc sol però res indicava trobar pluja o neu.
Ens endisem al Parc Natural del Comapedrosa. El camí està força indicat ja que és part del GR-11 i s’hi troben marques (si la neu no les ha tapat). De seguida agafem alçada i algú ja opta per posar-se les raquetes. El cami, convertit en corriol, és tapat pel gruix de neu i caminar es fa difícil. La neu és pols, t’enfonses molt. Som els primers en obrir camí després de les últimes nevades al llarg de la setmana. El camí cap al refugi son 3 hores i mitja de durada.
Poc abans d’arribar veiem que baixa un noi alemany tot sol. Parlem amb ell . Diu que ve de baixada, ens explica que hi ha molta neu i que ja està satisfet del tros aconseguit. L’engresquem per arribar amb nosaltres fins al refugi, li expliquem i que hi fareem nit i que no s’ha de preocupar ni pel fred ni pel menjar. Proveirem de llenya i el convidarem a sopar amb nosaltres.
Ja hi som!! hem arribat al refugi lliure del comapedrosa. Té una capacitat per 6 persones, ideal per un grup reduït com el nostre. També té llar de foc! Després de deixar la motxilla, el menjar i contemplar el lloc on ens trobàvem, vam sortir a fer llenya. Vam aconseguir molta llenya d’un arbre mort. Troncs grossos i petits que van cremar tota la tarda i part de la nit.
Diumenge ens vem llevar a les 8, i vam sortir del refugi a les 9. S’esperava un dia llarg. Meteorològicament parlant, el dia acompanyava. No es preveia pluja però la neu ens feia difícil la progressió. Seguiem el camí adequat però la quantitat de neu verge, també caiguda la nit de dissabte, va fer que ens possesim tots 4 les raquetes. La temperatura era molt bona,per la qual cosa podiem anar parant per menjar, beure, fer fotos i jugar amb la sonda. Hi havia fins a 2,5 metres de gruix de neu.
Vam trobar dos llacs: El llac de les truites (just al costat del refugi) és el primer dels dos llacs que vam trobar, l’altre és el llac negre, força més gran. Els dos llacs estaven glaçats i coberts de neu. En aquest segon llac va ser on vam decidir deixar la motxilla grossa i fer parada per agafar forces abans d’atacar el cim. Dos companys, degut a la fatiga, van decidir esperar-nos i guardar forces per la baixada. Un altre company va decidir arribar-se fins al pic de Baiau, de menys alçada però també amb unes molt bones vistes de França. I, finalment, un altre company va coronar i va fer onejar la bandera del centre al cim més alt d’Andorra: el Comapedrosa. A dalt del cim les vistes van ser fantàstiques: un mar de núvols al fons de les valls i… ningú més en aquells moments, estavem sols!!
Eren les 13h i fins un bon tros més avall no vam veure cap persona. Només 2 esquiadors de muntanya que feien nit al refugi de Baiau. A nosaltres ens quedava tota la baixada fins el cotxe desfent el camí del dia anterior, però, abans d’arribar vam dinar a una cabana-refugi de pastors molt aprop del refugi lliure del comapedrosa.
El descens va ser ràpid. Vam acabar satisfets pel gran cap de setmana que vam passar i contents d’haver assolit els objectius: disfrutar de l’entorn, dels companys i fer salut. Un altre cap de setmana rodó.
salut i muntanya!!!
Vídeo editat pel nostre soci Valentí Solà: