Són les 6:00h d’un matí fred de diumenge. 50 socis del CEL esperem, ben abrigats, que l’autocar arribi a la Font de l’Aixeta per tal de passar el dia a l’estació d’esquí de la Molina.
Carreguem el maleter de l’autocar: trineus, descansos, raquetes, esquís, motxilles plenes de roba d’abric… i fem via cap al Pirineu. A primera hora, quan obre l’estació, ja som a la Molina. Els esquiadors van directe a comprar els forfaits per començar la seva jornada d’esquí, els caminaires es calcen les raquetes per pujar al cim de la Tossa d’Alp i el Grup d’Excursions en Família (GEF) ben equipats amb els seus abrics de neu, agafen els trineus, els gorros i els guants i… passen un matí ben entretinguts baixant amb trineu i fent ninots de neu.
A mig matí, el temps es comença a tapar. Els caminaires que fan camí a la Tossa d’Alp no arriben a fer cim. El temps no acompanya: boira espessa, poca visibilitat… i tenint en compte que encara els queda la baixada, decideixen fer mitja volta i començar a baixar per dinar i ser a l’hora a l’autocar.
Quarts de dues, tots estem dinant a l’area de picnic (a cobert i calents) de l’estació d’esquí. Ja cauen les primeres volves de neu. Amb la panxa plena i tots ben contents d’haver pogut gaudir de la neu tornem a pujar a l’autocar per fer camí cap a casa.
Però… les cues (que ja són un clàssic a la Cerdanya els diumenges d’hivern) esdevenen quilomètriques i la lentitud amb què avancem és e-x-t-r-e-m-a-d-a-m-e-n-t l-e-n-t-a. Dues hores més tard, només hem aconseguit arribar a les portes de l’area de servei del túnel del Cadí. No ha parat de nevar i circular amb normalitat per la carretera cada vegada es fa més difícil. Necessitem parar a l’area de servei, repostar i que el “taquígraf” de l’autocar descansi per raons legals. Així que… necessitem obrir via fins a l’area de servei i la única solució és baixant de l’autocar i ajudar als cotxes a posar cadenes perquè puguin avançar i així nosaltres poder arribar a l’area de servei. Dit i fet.
Éren les 7 del vespre i tot just començava el que esdevindria una llaaaaaarga nit. Van anar passant les hores i no ens vam moure de l’Area de servei. Sort en vam tenir que no tanquéssin. Allà sabíem que estavem calents, no ens faltaria menjar i que tindriem els lavabos ben a la vora.
Ara arriben 50 persones, ara en vénen 50 més… i així fins quasi 5 autocars que ens vam quedar fent nit al túnel del Cadí.
7 del matí d’un dilluns. Amb les cadenes posades i l’ajuda de les màquines llevaneu tot formant un comboy de 3 autocars ens disposem a passar el túnel del Cadí i fer la baixada fins a Bagà (llarga i perillosa). A Bagà treiem cadenes i les màquines llevaneu ens continuen acompanyant fins a Guardiola de Berguedà on allà deixaran d’obrir-nos pas i nosaltres podrem continuar la marxa sense cap dificultat.
Quarts de dues del migdia del dilluns, arribem cansats, adormits, sans i estalvi a Sant Llorenç.
Una esquiada diferent, que malgrat les inclemències meteorològiques, tots vam respondre amb calma, serenor i rialles.
Vídeo de l’esquiada, gentilesa del nostre soci Valentí Solà:
Recull d’anècdotes (tant de xics com de grans)
- David: “hem fet de tot: tirar-nos amb trineu, hem jugat al penjat en el vidre de l’autobús i l’Adrià, l’Àlex, la Natàlia i jo ens hem pegat a l’autobús.”
- Cristina: “Hem vist neu quan hem baixat de l’autocar.”
- Natalia: “Hem fet una guerra de neu.”
- Adrià: “He vist com cau la neu.”
- Àlex: “He viscut una aventura en una tempesta de neu fins al bar.”
- Judith: “A mi m’ha agradat tirar-me amb trineu i fer un ninot de neu amb l’Ariadna.”
- Ari: “tot menys el fred i que se’m congeléssin els dits.”
- Neus: “Fer un ninot de neu amb la Georgina.”
- Georgina: “fer un ninot de neu.”
- Biel: “la neu en forma d’estrella.”
- Manel i Narcís: “El que ha començat amb rialles ha acabt amb ploralles!!”
- David: “He caigut 50m per la pista cara avall, feia temps que no reia tant.”
- Marta i Melcior: “Hem fet una excursió amb raquetes passant per Coll de Pal i hem intentat pujar a Tossa d’Alt i hi havia poca visibilitat…”
- “tota una aventura fer una excursió amb el CEL. Serà difícil de superar… però ànims que vosaltres podeu!!”
- Josep: “Avui he vist nevar com mai havia vist abans. M’ho he passat molt bé, repetiria el matí. La tarda no tant.”
- Sílvia: “Un excel·lent per l’organització de l’esquiada. El millor ha estat el sopar a l’area de servei, una gran sorpresa!”
- Narcís: “Hem estat un equip amb grans i petits. Hem disfrutat en els pitjos moments del dia. Cua de 3h, finalment tota a baix i a peu fins a l’estació de servei per repostar (mai millor dit). La màquina llevaneu farà la seva feina i reprendrem el camí a casa. Jornada llarga la d’avui.”
- Valentí: “Avui un cop més la previsió s’ha complert. A l’hora indicada ha començat a nevar i pujar la boira i això ha fet créixer la fe. Fins la propera.”