El passat 14 i 15 de Juliol un grup reduït de socis del CEL vam pujar al Pic Perdiguero, un cim de 3.222m ubicat al Parc Natural de Posets Maladeta entre la Vall de Benasc i el departament de l’Alta Garona.
Avançada la tarda vam començar a caminar tot enfilant la vall de Remuñé. Amb les darreres llums del dia i aprofitant que les neus de l’hivern encara reposen a partir dels 2000m, vam decidir fer nit prop de l’Ibonet de Remuñé (1800m). I vam estar de sort! perquè allà vam trobar un bivac on passar la nit tots cinc.
La major part de l’equip, era la primera vegada que passaven la nit sota les estrelles, dormint al ras. Vam prendre aquesta decisió ja que les previsions no marcaven pluja en tot el cap de setmana, així que per tal de treure pes i anar més lleugers vam decidir deixar el cotxe les dues tendes de campanya.
Amb la lluna giarebé nova, les estrelles brillaven de valent. Però… la nostra sorpresa va ser quan a mitja nit quatre gotes ens van fer la guitza. Van ser quatre gotes mal comptades, però suficients per tenir el dubte de si allò aniria a més o només seria un cap de boira. I dit i fet… allò va ser un cap de boira!!
L’endemà el matí ens vam despertar ben d’hora i després d’haver esmorzat vam continuar la nostra ruta.
Ens esperava un dia molt llarg i amb un bon desnivell. De seguida vam començar a trobar neu i ens vam posar els grampons. I arribats als 2900m, vam començar a enfilar cap a l'”hito Este del Perdiguero” tot saltar i superant grans blocs de pedra. A mig matí vam coronar el “hito este del Perdiguero” amb 3000m i a continuació, seguint una petita cresta, vam arribar al Pic del Perdiguero amb els seus 3222m.
Després d’unes quantes fotos, iniciàvem la baixada per la Vall de Lliterola. Una baixada dreta i exigent, intentant esquivar la neu fins arribar al “Ibón de Lliterola”, on ens vam calçar els grampons per última vegada. Vam fer una darrera parada a “l’ibonet de Lliterola” per menjar quatre fruits secs i refrescar-nos al petit llac d’aigua glaciar. I frescos i recuperats gràcies a les aigues glaciars vam caminar els darrers quilòmetres baixant la Vall de Lliterola fins arribar al cotxe.
Una jornada llarga, calorosa, amb neu, rocs i molta aigua que vam superar amb èxit!