CICLE DELS 3000 del PIRINEU CATALÀ
Després de diferents intents fallits per causa del mal temps, finalment el passat cap de setmana 29 i 30 de març dient adéu a l’hivern i havent donat l’entrada a la primavera vam decidir coronar el Punta Alta de Comalesbienes.
Vam sortir ben d’hora de Sant Llorenç per acostar-nos a la presa de Cavallers, al capdamunt de la Vall de Boí. L’Embassament feia fresa de veure, estava gairebé buit!! Vam començar a enfilar, sense trobar massa neu i sense necessitat de calçar-nos ni raquetes ni grampons fins que vam arribar al Refugi de Ventosa i Calvell. Allà dinàrem i vàrem passar una tarda de sol primaveral, amb màniga curta, tot escoltant el silenci, contemplant els Bessiberris i el Comaloformo (els nostres propers cims de cara a completar el cicle dels 3000)
Just quan el sol es ponia vam sentir la flaire del sopar. Deliciós, exquisit!!! Havent sopat, després de fer unes quantes partides a cartes vam pujar a descansar. L’endemà tocava diana a les 7:00h del matí.
6:45h llevar-se. 7:00h esmorzar. 7:30 fer-se la motxilla. 7:45h sortir del refugi, omplir cantimplores, calçar-nos grampons… 8:00h arranquem!!
Cel serè, temperatura d’aquella que en diem “fresqueta” (però res fora de sèrie), neu en bones condicions i… tirem milles! Passem el primer estany gelat… tot esperant que no es trenqui el gel! I mica en mica anem guanyant alçada i més alçada… i la neu cada vegada està menys dura i més tova… cosa que en fortes pendents es fa més difícil avançar. Finalment arribem al coll i ens toca enfilar una petita canal fins arribar al cim. Tenim sort que la canal és ombrívola i que amb el pas de la gent ja s’han consolidat els petit graons de gel i neu.
Arribem al cim i… foto de rigor!